Ens apropem al final de la temporada i avui us portem un cinc ideal molt especial, format per:

• Gerard Morillas i Alex Olvera (Infantil): menció especial als dos porters del Infantil que després de la lesió de Cristian, porter del Cadet, combinen partits entre el seu equip i cadet, realitzant molt bones actuacions. Aquesta jornada, Alex Olvera deixa la porteria del Cadet a 0 i Gerard Morillas realitza el mateix amb la porteria de l’Infantil.
• Mensah Alormasor (Sènior “B”): després de mesos d’entrenament sense poder disposar de la seva fitxa i veient els partits des de la grada, el nou jugador del Sènior “B” va debutar a lliga contra el Montmelò. Va fer un partit molt seriós en defensa però encara li queda molt per adaptar-se al futbol sala. Nominació per la constància i no rendir-se mai.
• Adrián González (Cadet): Un jugador de treball, esforç i sacrifici. Cadet de primer any que ha esperat el seu moment i aprofitar totes les seves oportunitats. Avui la recompensa ha sigut el seu primer gol. Quant estava en el seu millor moment, ja que disfrutaba de mes minuts que mai i sentia cada cop mes important, una lesió ho aparta lo que queda lliga. Molts ànims Adri!!
• Amai Bernabé (Infantil): Gran partit d’Amai que va saber posar-se l’equip a l’esquena quan més se’l necessitava i aconsegueix un hat-trick com a premi individual que li anirà molt bé per seguir millorant.
• Pol Aledo (Sènior “A”): Tot i no marcar ha estat el motor en atac del Sènior. En Pol, un dels capitans de l’equip, ha realitzat un dels partits més complets de la temporada. Gran intensitat defensiva i un mal de cap per la defensa visitant. Dona l’assistència del segon gol a Capilla.

I aquesta setmana el cinc ideal no està dirigit per un entrenador… la nominació es per:

• Carles Domingo (Coordinador Federatiu): aquest diumenge va tenir que viure un moment que ningú està preparat ni desitja passar. No va tardar ni un segon en sortir a la pista per ajudar als entrenadors en el moment que Adrián va patir la greu lesió. Es va treure la dessuadora i es va posar a lidiar amb la situació: tranquil·litzant jugadors, entrenadors i fins i tot a l’àrbitre que veient l’aparatosa lesió, no va poder aguantar i es va enfonsar. Es va situar al costat de la familia i va estar atent en tot moment de l’actuació dels serveis sanitaris. Per tot això i perquè tenim la sort de tenir-te, gràcies Carles!!!