UFS Mollet vs Cadet “A” 5-6

20161009_111453.jpgPartit d’infart el que es va viure diumenge a Mollet, on els groc i negres es van endur els 3 punts després de remuntar un 4-1 en 10 minuts. El primer partit de lliga va ser un presagi de l’espectacle que ens poden donar aquest nois al llarg de la temporada.

El partit va començar amb una pressió alta dels dos equips però amb molt d’equilibri en les forces i el primer gol va tardar en arribar. Aquest el va fer Marin en el minut 20 desprès de definir amb categoria un contraatac. En la jugada següent els locals van posar l’empat gracies a un relaxament visitant. I gairebé un minut després van donar la volta al marcador amb el que s’arribaria a al segona part. Els nostres van acusar marcar el primer gol com si la feina ja estès feta.

A la mitja part es van repassar els errors, les jugades d’estratègia, es va fer incís en no negociar l’esforç i es va animar a l’equip a seguir mostrant la cara dels primers 20 minuts. Però poc va durar l’efecte, doncs la pressió del mollet era cada vegada més elevada i aconseguien robar moltes pilotes prop de la nostra porteria. Després de haver fet uns quans pals el mollet va aconseguir una avantatge de 4-1 pràcticament insalvable pels mataronins. Sí pràcticament insalvable, no definitivament, ja que després del temps mort el ciutat va tirar endavant el partit gracies al físic, les jugades d’estratègia i a una afició que va portar l’equip a coll. El 4-2 va ser de Marín gràcies a un bon contraatac. Quan es veia a venir el 4-3, el ciutat va perdonar el gol i el Mollet va aprofitar el desordre defensiu per fer el que tornava a semblar el gol definitiu. Però la dinàmica no va canviar, primer va ser Bernat que va posar el 5 a 3. Desprès va aparèixer l’estratègia per que Sergio fes el 5-4 de falta. El camp feia baixada. Marin va anotar l’empat quan el parit era una bogeria. La grada no parava d’animar, quedava un minut i es veia venir el gol. Sergio el va fer, no sap ni com, després d’uns rebots, l’alegria explotava al camp i la grada. Ja no quedava res. La grada posava pressió a l’àrbitre fent el 10, 9 , 8 …, però no xiulava… mare de deu, quin patir. FINAL! Per fi!!

Porteu els desfibrilador!! No ara siguem seriosos va ser un partit d’infart i he intentat descriure’l com va ser. Es va guanyar però es podia haver perdut perfectament. Cal agafar el partit com exemple de moltes coses, però sobretot com a mostra de que el treball té la seva recompensa. Ara ja només pensem en el derbi!!

Pd: Donar les gràcies a l’afició pel suport! Ja ho diu el lema de la grada al camp som un!

1,2,3, Mataró!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s